dissabte, 16 de març del 2013

Ilustrísimo Sr. Cohen







Cohen, Leonard. Ilustrísimo Sr. Cohen: 24 canciones de Leonard Cohen / ilustradas por Elisa Arguilé... [et al.]. Madrid: 451 Editores, 2011



Bob Dylan es el Picasso del Rock, y yo, en todo caso, sería el MatisseLeonard Cohen
L'any 2001 Leonard Cohen va guanyar el Premio Príncipe de Asturias de las Letras. Com a conseqüència d'aquest premi Alberto Manzano, l'editor Jordi Vicente i l'il·lustrador Carlos Cubeiro van concebre un llibre amb format de LP de vinil on vuit dels millors artistes gràfics de l'Estat il·lustren 24 cançons de Cohen.    

La publicació d'aquest llibre-àlbum per 451 Editores m'ha ofert l'excusa perfecta per parlar-vos del músic i de les seves cançons. I de pas, per mostrar-vos la seva faceta de dibuixant, així com l'obra d'un grapat d'il·lustradors que omplen les àrees infantils de les biblioteques amb els seus magnífics àlbums il·lustrats, però potser passen desapercebuts per al gran públic.



Després d'un pròleg de Luis Eduardo Aute, cada un dels artistes ens fa una petita pinzellada de quan i com Leonard Cohen va entrar a les seves vides, així com un esbós biogràfic i professional. Cada un d'ells il·lustra a continuació tres cançons, acompanyant la intra-història que de cadascuna d'elles ens explica Alberto Manzano. El llibre ens ofereix també un repàs de la vessant d'il·lustrador del propi Cohen, així com una cronologia de la seva vida, la discografia completa i una extensa bibliografia.


Estem parlant d'un llibre de culte. Però per ser "perfecte" trobo a faltar un CD amb les cançons que es dibuixen i s'expliquen. En aquest post no podia faltar aquest detall, així que podreu escoltar la veu del mestre acompanyant algunes de les imatges.

Per als fans, fans de Cohen i de la il·lustració us proposo un joc/repte: sabríeu relacionar cada cançó amb l'artista i el dibuix? (no feu trampes, no s'hi val posar el cursor a sobre de les imatges!!!)

Elisa Arguilé 
Arnal Ballester 
Carlos Cubeiro 
Imapla
Pep Montserrat 
Elena Odriozola 
Sonia Pulido 
Sesé  


   

(Podeu veure aquestes i altres il·lustracions del llibre en mida més gran a la web Current Cohen Project)


Reconec que no és fàcil... Jo mateixa que soc "Cohen-addicta de tota la vida" i que he tingut a les meves mans molts dels àlbums de tots i cadascun d'aquests artistes, no hauria estat capaç de relacional-los. Tant les lletres de les cançons com els dibuixos tenen múltiples lectures i interpretacions. D'aquí que les explicacions que ens ofereix el llibre de cada cançó il·lustrada sigui un complement molt útil. Així, per exemple, ens assabentem
  • que Dance Me To The End Of Love està inspirada en una cançó que xiuxiuejaven els jueus poc abans d'entrar als forns crematoris dels camps de concentració.
  • O que The Traitor és un homenatge a la Guerra Civil espanyola, amb referència inclosa a Barcelona, una de les darreres ciutats que va caure en poder dels feixistes.
  • També que a Cohen li van saltar les llàgrimes quan va escoltar la versió d'Hallelujah de K.D.Lang (i que juntament amb Suzanne és la cançó amb més versions del seu repertori: Bob Dylan, John Cale, Jeff Buckley, Rufus Wainwright, Allison Crowe, Alexandra Burke o Enrique Morente entre d'altres...)
  • Que la seva fama de "seductor" té algunes excepcions penoses, com quan es va enamorar perdudament de la cantant Nico (The Velvet Underground) i ella no només no li va fer ni cas, sinó que fins i tot fugia d'ell espantada per la seva insistència. La cançó Memories (i tot el disc Death of a Ladie's Man) fa referència a aquest i d'altres enamoraments frustrats
Amb informacions i tafaneries com aquestes estareu d'acord amb mi que els il·lustradors han mostrat una llibertat creativa espectacular!!!


Com us deia abans, Alberto Manzano ens ofereix també una aproximació al Cohen dibuixant.

Un exemple el teniu en la portada d'Ilustrísimo Sr. Cohen, que és un autoretrat publicat originàriament al llibre Book of Longing (traduït al castellà com a Libro del Anhelo, i adaptat musicalment per Philip Glass).

Però podeu trobar els seus dibuixos a molts dels seus llibres de poemes, caràtules i contraportades dels discos, als llibres de les gires... També ha dedicat alguns escrits a Van Gogh i Chagall i ha utilitzat pintures de Matisse per il·lustrar els versos del llibre Dance Me To The End Of Love.






Si us feu un volt per la xarxa trobareu un munt de dibuixos fets pel cantant/poeta, així com exposicions que s'han fet de la seva obra gràfica.

Per exemple a:

Leonard Cohen Fine Art
Web oficial de Leonard Cohen (Sony)
The Leonard Cohen Files 
Toronto Grand Prix tourist
Kryhul Media Group
Richard Goodall Galery





De la magnitud i qualitat d'aquesta obra us podeu fer una idea amb aquest vídeo de la exposició que van fer dels seus dibuixos al Campus de El Milan (Oviedo) amb motiu de la concessió del Premio Príncipe de Asturias.



No voldria acabar sense mostrar el meu reconeixement personal a Alberto Manzano per haver dedicat la seva vida (professional i personal) a apropar-nos en castellà a l'univers, no només de Leonard Cohen, sinó de molts altres poetes del rock (Bob Dylan, Janis Joplin, David Bowie, Patti Smith, o Nick Cave entre d'altres). Amb admiració, gratitud i una mica d'enveja!!! 

I per descomptat a Toti Soler. La inclusió de la cançó Suzanne, traduïda al català per J.M Andreu, al disc Liebeslied el 1972 va ser la porta d'entrada de Leonard Cohen a casa nostra per a tota una generació.

diumenge, 3 de març del 2013

El Marsella en perill

Sincerament fa la tira d'anys que no hi vaig al bar Marsella. El recordo dels ans 70 perquè el meu avi hi anava. El recordo dels anys 80 perquè hi anava jo a prendre absenta i a fer-me la transgressora.

Com diu Juan Carlos Meneses, quan jo hi anava  no tenia ni idea que el Marsella era del 1920, ni que va ser freqüentat per Dali, Gaudí, Picasso o Heminway. Tampoc havia llegit encara a Jean Genet . 

El recordo com una part permanent del paisatge fosc, brut i decadent del Districte V, del Barrio Chino, ara anomenat Raval. Quan el carrer Nou de la Rambla es deia Conde del Asalto. Juntament amb el Pastís, el London, el Kentucky i la Bodega Bohemia.


Però això era abans de les Olimpiades del 92; del PERI de 1995 que va obrir la Rambla del Raval i va destruir carrers, cases i "garitos"; abans que el Gat de Botero vingués des de les Drassanes, i abans de la Barcelona canalla, cool i multicultural. Molt abans que Xavier Theros ens expliqués que els primers turistes que van desembarcar a Barcelona van ser els mariners de la VI Flota.


Ara diuen que el volen tancar. S'ha obert una pàgina a Facebook per evitar-ho, i fins i tot una petició a Change. org

No és la primera vegada que ho intenten.



Si voleu saber molt i molt sobre el Marsella, el Raval, els seus bars, la seva història, les seves lluites i perdues no deixeu d'anar a la Biblioteca Sant Pau-Santa Creu. Trobareu una col·lecció local espectacular. També podeu consultar-la al seu Delicious però insisteixo... aneu-hi personalment!!!